Suspendido el Grindr chino por varios supuestos casos de infección de VIH a menores

Fuente: El Mundo

La aplicación de citas para homosexuales número uno en China, Blued, ha anunciado este domingo que suspende los nuevos registros durante una semana para llevar a cabo una investigación interna que esclarezca si varios menores resultaron contagiados con el VIH tras usar la red, informa el diario oficial China Daily.

La polémica llega tras las informaciones publicadas por el portal de noticias económicas Caixin, que afirmaba que había menores de edad que habían conseguido saltarse el control de registro de Blued -que no permite unirse a la red social si no se tiene al menos 18 años- y habían acabado contrayendo el VIH tras quedar con parejas sexuales a través de la aplicación.

Esa afirmación se realiza en base a un estudio del sexólogo Zhang Beichuan, que descubrió que una “parte importante” de los usuarios de Blued eran menores de edad, por lo que puso en duda el control de registro de la aplicación.

Así pues, los responsables de la red social han afirmado este domingo que integrarán “tecnología, algoritmos, inteligencia artificial y supervisión de contenidos” para detectar a los usuarios que se hagan pasar por adultos y también cualquier tipo de contenido en el que aparezcan menores. Asimismo, agregarávínculos fijos y visibles a portales de lucha contra el VIH y a consejos para no contraerlo en las páginas de información personal.

Blued, lanzada en 2012, es una de las redes sociales de citas para homosexuales más grandes del mundo, con 40 millones de usuarios.

El arte en tiempos del sida

Fuente: TheNBP

Philadelphia The NBP

Cuando Tony Kushner escribió Ángeles en América –una de las obras de teatro clave de finales del siglo XX, un díptico que se llevó el Pulitzer en los Estados Unidos de George Bush padre–, ya contaba que el montaje y su tratamiento descarnado del sida y la homosexualidad encenderían a los sectores más conservadores. De hecho, eso es lo que pasó en Cataluña cuando la primera parte del díptico inauguró el desmesurado TNC en 1996, durante la época dorada del pujolismo: los aspavientos de la plana mayor del Govern fueron sonados, con numerosos popes escandalizados ante tanta depravación.

Lo que seguro no se esperaba Kushner es que, veinte años más tarde, en el segundo montaje de la obra en Cataluña, sería la raza y su representación lo que provocaría un cataclismo todavía mayor a raíz de la polémica representación de un personaje negro por un actor blanco que explicamos hace unos días en el artículo sobre el blackface en Cataluña.

Sea como sea, el subtítulo de Ángeles en América es «fantasía gay sobre temas americanos», y las aproximaciones al sida que se representan son múltiples y complejas. En el escenario de la Sala Fabià Puigserver –el fundador del Lliure murió de sida en 1991– causaba impacto la reacción de rechazo que tiene uno de los personajes, el joven Louis Ironson, cuando descubre que su pareja tiene la enfermedad. Aquel negacionismo y la incapacidad de acompañarlo durante toda la caída –entonces no existían los tratamientos antirretrovirales– resultaban devastadores.

Pero Ángeles en América es solo una de las muchas creaciones que pusieron el sida en el centro de la producción cultural en los años noventa, sobre todo cuando la enfermedad empezó a afectar a las élites –blancas– del país. Entre ellas está la película Philadelphia (1993), que aparte de hacer vender un montón de discos a Bruce Springsteen situó la enfermedad en el mapa para buena parte de una audiencia planetaria y desestigmatizó la pandemia –hasta entonces, el “cáncer de los gais”– con un actor con gancho y un insólito reparto interracial.

+ info 

Un repaso a 2018 en diez noticias #VIH

Fuente: gTt 

El equipo de gTt hemos publicado 214 noticias en 2018 a través de nuestro servicio informativo La Noticia del Día. En estas noticias, se ha abordado un amplio abanico de temas desde la investigación básica y clínica, pasando por estudios epidemiológicos, hasta políticas de salud pública en respuesta al VIH y otros problemas de salud relacionados, como las hepatitis víricas y las infecciones de transmisión sexual. Dentro del servicio se ha realizado la cobertura informativa de los principales congresos médicos nacionales e internacionales de VIH y otras patologías asociadas como la Conferencia sobre Retrovirus e Infecciones Oportunistas (CROI 2018), el Congreso Internacional del Hígado (EASL 2018), el Congreso Nacional de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC), el Congreso Nacional de GeSIDA, la Conferencia Internacional del Sida (AIDS 2018), o el Congreso Internacional sobre Terapia Farmacológica del VIH (Glasgow 2018).

Como ya es habitual, hemos reservado esta última publicación del año a recordar las que, a nuestro juicio, han sido las principales novedades que hemos tratado en La Noticia del Día a lo largo de 2018.

También nos gustaría dar las gracias a todas las personas que leéis La Noticia del Día y apoyáis nuestro trabajo de divulgación científica sobre el VIH y otras enfermedades relacionadas. Además, queremos dar las gracias muy especialmente a todas las personas que habéis completado el sondeo de valoración de La Noticia del Día. A todas y todos, muchas gracias.

+ info 

Condones «El Caimán», una dulzura sin par

Fuente: Jot Dwn

De Mémoires, écrits par lui-même, de Giacomo Casanova, ilustrado por J. Rozez, 1872 (detalle). Imagen: DP.

En 2008, la revisión de los fondos de la Biblioteca Histórica de la Universidad de Salamanca, una de las más bonitas y ricas del mundo, deparó una sorpresa: dos preservativos, sin usar, envueltos en una hoja de un periódico de 1857, metida a su vez en el interior de un manual médico del siglo XVI. Los distintos medios que hablaron del hallazgo estimaron que fueron ocultados allí por algún estudiante novecentista. Es curioso que nadie haya pensado que pudieran ser propiedad de un profesor o del personal de administración y servicios, que también tiene sus necesidades y también trata con libros, pero cuando ocurre algo raro en las universidades siempre pensamos en los estudiantes, aunque muchas veces no sean ellos los culpables.

Los condones salmantinos están fabricados con tripa de cerdo, hábilmente cosidos en uno de sus extremos y con una cinta de color azul en el otro, lo que permitía ajustarlo al miembro viril. Se trata de un material lógico en esta provincia legítimamente orgullosa de los productos de Guijuelo y una nueva confirmación de aquel viejo adagio que dice que del cerdo se aprovechan hasta los andares. No es el único ejemplo histórico que relaciona Salamanca con los condones. En 2011, BBC Mundo informaba del hallazgo por parte de los trabajadores del Archivo Histórico Nacional de Toledo de otros dos condones. Los preservativos, también fabricados con intestino de cerdo, estaban dentro de los legajos que conservan la correspondencia del Ducado de Béjar, otra zona salmantina, entre 1814 y 1830. El reportero de la cadena británica los describía como «fuertes, gruesos y reutilizables».

A lo largo de la historia del condón la materia prima para fabricarlos ha sido enormemente diversa: de los intestinos de cerdo a los de oveja, cabra o ternera, del papel de seda aceitado, usado por los chinos, al Kabutogata de los japoneses, que consistía en una vaina de cuero fabricada a partir de un caparazón de tortuga. Y siempre se ha visto la ambivalencia entre la disminución del placer y la protección contra los riesgos. En el siglo XVII, madame de Sévigné escribe a su hija, la condesa de Grignan, hablándole de una funda hecha de piel como «una armadura contra el goce y una tela de araña contra el peligro», una descripción entre lo poético y lo práctico. La ventaja de los preservativos de tripa era la buena transmisión de sensaciones táctiles y térmicas. Sus desventajas: las costuras, con el riesgo que implican de rotura o traspaso, y el precio, pues conseguir un producto con garantías necesitaba costureras especializadas en la delicada tarea del cierre del profiláctico, que cobraban sus buenos dineros.

+ info

Becas para periodistas para asistir a la X Conferencia Mundial Científica sobre VIH/sida

Fuente: IJNET

eriodistas interesados en la cobertura del VIH pueden postular a esta oportunidad.

La  X Conferencia Mundial Científica sobre VIH/SIDA, organizada por la International AIDS Society (IAS), se desarrollará entre el 21 y el 24 de junio de 2019 en Ciudad de México.

El programa también brinda capacitación en investigación sobre el VIH, una serie de sesiones informativas durante la semana de la conferencia y apoyo personalizado para ayudar a los periodistas a fortalecer sus habilidades en la cobertura del VIH.

Se dará prioridad a los periodistas que trabajen en medios de comunicación o servicios de cable con un amplio alcance regional o nacional, con un historial comprobado de cobertura del VIH y/o enfermedades infecciosas, y con base en el sudeste asiático, América Latina y el Caribe o Africa Sub-sahariana.

Se podrá postular hasta el 24 de enero de 2019.

Más información:

IAS/AVAC Media Scholarship Programme

http://www.ias2019.org/Scholarships/Programme-type/Media-Scholarship-Programme

 

Crònica: #ParlemdeVIH? III Jornades Internacionals Comunicació i Salut

Font: OCC

El VIH encara és un estigma social. Els mitjans de comunicació, com a eina de promoció i difusió de la salut, tenen una responsabilitat per acabar amb aquest estigma i la discriminació de les persones amb VIH.

Les noves tecnologies afavoreixen l’accés a continguts poc rigorosos sobre la malaltia. Es necessita periodistes especialitzats amb salut per divulgar notícies medico-sanitàries i garantir una informació contrastada així com estudis científics que valorin com es tracta el VIH en els mitjans de comunicació. Aquestes són algunes de les conclusions de les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut #ParlemdeVIH?, el 21 i 22 de novembre de 2018 a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona. La Jornada, organitzada per SCOMLab Comunicació i Salut InCom-UAB, ha comptat amb la presència d’institucions estatals i autonòmiques responsables en l’àrea de la salut i d’organitzacions relacionades amb el VIH així com equips investigadors de comunicació i periodistes. El certamen internacional va ser un èxit de participació i d’assistència. Les xifres parlen per si soles: més de 100 inscrits, 37 comunicacions d’Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Espanya i Mèxic, 25 ponents convidats i més de 12 institucions implicades, públiques i privades.

 

Més investigació sobre el tractament de la informació de VIH

El director de SCOMLab Comunicació i Salut InCom-UAB, José Luis Terrón a la inauguració de les Jornades apunta “la inexistència d’informes genèrics que valorin si es parla de VIH als mitjans de comunicació i com es tracta aquesta informació mèdica”. Terrón creu necessari parlar-ne i donar-li importància i relleu aquest problema social. En aquesta línia Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB, assenyala que “la situació de la investigació és complicada” i apunta que des de l’àmbit de la comunicació s’investiga menys que anys anteriors en la construcció mediàtica del VIH i en reclama més presència.

 

 

El VIH és també cosa de dones

La investigadora, comunicadora científica i professora de la Universitat Complutense de Madrid, Débora Álvarez, a la sessió d’obertura “Un enfoc del VIH des de l’epidemiologia social. El VIH també és cosa de dones”, constata que “cada dia hi ha 10 noves transmissions de VIH a l’Estat Espanyol” i “que les dones són més vulnerables al VIH biològicament”. “Les dones, i sobretot a l’adolescència, estan exposades a un risc d’infecció per VIH superior al dels homes  i a més tenen dependència econòmica dels homes, subordinació en les relacions de parella i més vulnerabilitat a la violència així com menys capacitat per negociar l’ús del preservatiu o per rebutjar les relacions sexuals insegures”. La investigadora apunta amb dades del 2016 el perfil de les persones infectades per VIH: 3.353 nous casos de diagnòstic, el 84% van ser homes i la mitjana d’edat, 36 anys. Com a reptes en Salut Pública per prevenir i controlar el VIH apunta “prevenir noves infeccions, polítiques i intervencions de prevencions, estratègies de cribratge, estratègies de la vinculació i retenció en els serveis d’atenció a les PPV, persones que conviuen amb el VIH” i conclou que “és un virus molt complex socialment”.

 

Leficàcia de la PrEP, com a mesura preventiva

En la primera taula “Pràctiques i noves Pràctiques moderada per Leonardo Moggia, comunicòleg, investigador acadèmic i autor de la comunicació sobre Salut i VIH/Sida: una revisió sistemàtica, afirma que “encara hi ha molta desinformació, discriminació laboral i estigma social de les persones amb VIH”. Ferran Pujol, director de BCN Checkpoint, sota el títol la profilaxis preexposició (PrEP): Una oportunitat única per reduir la incidència del VIHaborda els reptes de la implementació de la PrEP i constata la terminologia estigmatitzant i obstacularitzadora que s’usa en els mitjans de la comunicació i lamenta que encara es presenti la PrEP com un fàrmac maligne. Pujol constata que el consum de la pastilla preventiva del VIH té una alta eficàcia i reclama la detecció precoç com a eina per fer front al VIH. El director de BCN Checkpoint, centre dedicat a reduir la incidència del VIH en el col·lectiu gai a Barcelona, es mostra optimista en l’aprovació de la pastilla que redueix el risc de contagi en els propers mesos.

 

 

Els prejudicis socials de la pràctica del Chemsex

Per la seva banda, Percy Fernández Davila d’Stop Sida presenta la “influència dels mitjans de comunicació sobre la salut pública en labordatge del Chemsexi constata que les notícies han portat a la construcció social del Chemsex en l’imaginari popular i professional. La publicació de notícies en diaris del Chemsex ha generat prejudicis amb titulars com que la pràctica del Chemsex es declari problema de salut pública. Fernández Dávila afirma que “l’atenció del Chemsex en l’agenda de la salut píblica està influenciada pels mitjans de comunicació”. Proposa obrir i implementar serveis d’atenció dirigits a usuaris amb consum problemàtic, formar als professionals d’aquests serveis socio-sanitaris i apostar per un enfoc no prevencionista. “Els homes amb consum problemàtic són només una part petita dels homes que practiquen Chemsex” i alerta que “les necessitats de la majoria no són ateses”. Com a conclusions , Percy Fernández d’Stop Sida, afirma que “el Chemsex és un dels principals aspectes psico-socials relacionats amb la infecció de VIH, la salut mental i el benestar de molts homes gais”. Per Fernández “ el fenomen del ChemSex no està ben entès a Europa ni a l’Estat Espanyol” i que “els malentesos i confusions generen accions que no corresponen a l’exercici d’una bona praxi en l’abordatge de la salut pública”. Des de Stop Sida reclamen “de forma urgent i necessària que s’inclogui la perspectiva de la pròpia població que practica ChemSex en la investigació i en les intervencions relacionades amb la cura de la salut”.

Per acabar, Aldana Menéndez de l’Associació Bienestar y Desarrollo – ABD ha presentat des de l’àrea de salut sexual i VIH el catàleg del tallers SEXus: el placer es la estrella de la noche, acompanyant a persones vulnerables.

 

 

Les APPs en la prevenció del VIH

En la segona taula de la Jornada #ParlemdeVIH?, APPs i estils de vida, moderada pel professor de la Universitat Pompeu Fabra Miguel Ángel-Mayer, s’evidencia que a través de la tecnologia i les xarxes socials es pot difondre informació de qualitat i la importància de les APPs en la prevenció del VIH . Experiències d’èxit en són una prova.  Reyes Velasco d’Apoyo Positivo, parla de la prevenció del VIH i la salut sexual en l’entorn 2.0 i afirma que a través de l’app i les xarxes “venem salut sexual i informació per lluitar contra els estigmes socials”. Per Velasco, “la prevenció és la única manera de parar el VIH ja sigui a través de la PrEP, que considera un dret o donant informació sobre consum de drogues en aquests pacients per minimitzar riscos”. “El VIH no ve sol”, remarca i conclou que “hi ha una manca d’educació sexual”. “A través de les aplicacions podem donar pautes i recomanacions per què es facin l’analítica o ajudar-los en què l’adherència al tractament sigui més efectiva”, diu Velasco.

 

Les APPs, acceptades per la població jove amb VIH

Elia Díez, cap de programes i intervencions preventives de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presenta la prevenció del VIH i ITS mitjançant apps a Barcelona amb l’objectiu de reduir les infeccions i constata que els nous casos de VIH tenen un diagnòstic tardà, augmenten les pràctiques de risc i es denota el consum de substàncies. Díez refereix l’ampli ús de xarxes socials i aplicacions per trobades sexuals i socials així com les consultes d’apps en prevenció i control i l’elevada acceptació entre els usuaris. Díez com a conclusions de l’estudi constata que “hi ha una elevada acceptabilitat, una intervenció factible i molt eficient, contacta amb poblacions joves de 32 anys de mitjana amb pràctiques de risc, consum de drogues i baixa freqüència de realització de proves i s’estén a dones i homes de població heterosexual”.

 

Les APPs són segures?

Josuè Sallent, president de la Fundació TIC Salut Social, constata que al món hi ha més de 325.000 apps de salut i socials: un 68% són gratuïtes i un 32% de pagament i es dirigeixen sobretot a pacients, un 53,7%. Com dada apunta que durant el 2017 hi van haver 3.7 mil milions de descàrregues d’apps i que un 12% dels proveïdors de salut de Catalunya disposen d’apps de salut que ofereixen serveis com la geolocalització del centre, la gestió de visites o la consulta real del temps d’espera. Sallent també va apuntar que el segell de l’acreditació aporta rigor a les apps i va assenyalar la importància de la preservació de les dades.

 

 

Com sinforma sobre VIH?

A les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut #ParlemVIH?, la investigadora, comunicadora científica y professora de la Universitat Complutense de Madrid, Débora Álvarez com a moderadora de la tercera taula “Comunicació i campanyes de prevenció” es qüestiona: Què s’informa i com s’informa sobre VIH? Álvarez constata que “en un context de crisis econòmica general i de mitjans, davant el predomini d’informació científica i aspectes sensacionalistes, l’auge de les xarxes socials i el repte de les organitzacions d’informar a través de les TIC,  continuem a la mateixa línia. La part clínica és la que ocupa la informació, no s’aborda el tema de l’estigma i la discriminació. No existeix perspectiva de gènere en la informació i les persones amb VIH poques vegades són font d’informació especialitzada”.

 

Amb les campanyes de prevenció, volem modificar comportaments

Manuel Piñeiro d’Anis Salud, constata que amb la informació “aspirem el màxim, a modificar conductes i comportaments, però és difícil”. Les campanyes de prevenció alfabetitzen, augmenten la demanda de proves i que els pacients se sentin més informats però poques que es modifiquin conductes. 9 de cada 10 persones se senten més informades però només un 10% modifica la seva conducta. Piñeiro apunta que “de les notícies de VIH se’n parla però no tenen càrrega informativa i són planes si s’analitzen a fons”. Adverteix que “s’han de superar les inèrcies informatives que venen donades per les rutines”. Conclou que “tots aspirem a que les nostres campanyes amb les nostres plataformes siguin compartides per xarxes i grups de Whatsapp i siguin viscudes”. I conclou dient que “un youtuber és un mitjà de comunicació a diferència d’influencer que és un contingut en si mateix ”.

 

 

Reivindicació de leducació sexual des de les escoles

Per la seva part, Ubaldo Cuesta de l’Universidad Complutense de Madrid referint-se als aspectes psicosocials de la comunicació VIH coincideix en què canviar conductes és difícil. “Si les campanyes de comunicació, si es fan bé i es mantenen amb el temps, són eficaces”. En comunicació destaca que és fonamental la planificació estratègica prèvia per conèixer el “inside” del consumidor. Així mateix destaca que el periodisme informatiu especialitzat amb fonts rigoroses i serioses influeix molt. Als joves les notícies els hi arriben a través de Facebook, d’Instagram, de Twitter, de YouTube.  Cuesta reclama “una educació per la salut des de nens a l’escoles i una educació per la salut a través de les xarxes socials. Els joves consumeixen ficció i és el que persuadeix. Això té molt impacte en aquest públic. El món està canviant la naturalesa de les persones. Vivim mons virtuals. Un jove pot 5 o 6 hores diàries en xarxes socials”.  Per  acabar, descriu com incideix aquest canvi social en les relacions sexuals i en les relacions sense protecció arriscades.

 

La informació, la millor vacuna contra la discriminació laboral de les persones amb VIH

I per acabar la tercera taula, Belinda Hernández, periodista i responsable de la campanya #YoTrabajoPositivo descriu el paper de les ONG del VIH davant el repte de comunicar en clau 2.0. Hernández recorda que “és una infecció que aviat complirà 40 anys dins dels mitjans” i afirma que “la millor vacuna contra la discriminació laboral de les persones amb el VIH és la informació”. Hernández constata que “és una infecció estigmatitzant i que provoca discriminació” i analitza qui, com i de què es parla actualment sobre el VIH en els mitjans generalistes i les xarxes socials. El VIH té un llenguatge complicat i encara hi ha molta confusió: VIH i Sida no és el mateix. Així també reivindica la invisibilitat de les dones amb VIH. I adverteix que les xarxes socials creen globus d’informació. Acaba la seva intervenció amb un cas real de la campanya #YoTrabajoPositivo, en la que una persona afectada, José Fley reclama la visibilitat i la normalització del VIH.

 

 

La sexualitat de les dones amb VIH

En el transcurs de les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut es va projectar el vídeo Mujeres vihviendo la sexualidad, a càrrec de Marta Villar, sexòloga feminista i Mar Linares de Stop Sida, una de les protagonistes del vídeo, en el que es tracta la vivència de la sexualitat de les dones amb VIH d’una manera íntima.

 

Per la comunitat gitana, el VIH ve de fora i entra a dins

En l’última taula, Visibilitzant els invisibilitzatsel moderador Daniel Catalán, professor de l’Universidad Carlos III de Madrid reclama la visibilització dels afectats. “Hi ha molts avanços mèdics però no tants en el terreny de l’estigmatització”, diu.

L’antropòloga Rosario Otegui, de l’Universidad Complutense Madrid, descriu una investigació sobre el VIH-SIDA feta en el marc de la comunitat gitana espanyola, el primer grup ètnic espanyol reconegut de ple dret. “El VIH-Sida no és una malaltia de gitanos”, apunta. Afegeix que “ la percepció del sida pels gitanos és que ve de fora i entra a dins” i les dues vies més habituals d’infecció són les pràctiques sexuals de risc i compartint xeringues. Aquesta comunitat té la concepció que el VIH és un virus, un “bitxo”. Otegui contextualitza que la cultura gitana és patriarcal i en conseqüència, l’home gitano jove infectat del VIH no prenia precaucions amb els seus familiars. L’antropòloga lamenta que per falta de precaució moltes dones es van infectar i morir.

 

Reclamen bones pràctiques professionals i l’ús del llenguatge apropiat

Mercè Meroño, presidenta de la Fundació Àmbit Prevenció, parla de la importància de donar veu en positiu als afectats i de la funció social dels mitjans de comunicació per erradicar situacions de desigualtat. Meroño constata que la comunicació ha millorat i recalca que el llenguatge que usen els periodistes és important: “som persones, no casos”. Reclama disposar d’un glossari per referir-se correctament als termes relacionats a l’VIH, bones pràctiques professionals i evidencia la manca de periodistes especialitzats. Per acabar, reivindica elaborar continguts i fotos que no potenciïn els estereotips.

 

Projectes per millorar la visibilitat de les persones amb VIH

En aquesta línia, la periodista i responsable de comunicació del Comitè Antisida de ValènciaPilar Devesa explica que treballen “per convertir la vulnerabilitat en una oportunitat”. Descriu el projecte transmèdia comunicatiu Historias de Vihda, per millorar la visibilitat de les persones amb VIH amb el propòsit generar contingut documental actualitzat, integrador i positiu i el Vihsibles Festival, un esdeveniment lúdic que pretén trencar l’estigma del VIH a través de la cultura. Devesa anuncia el llançament de la nova campanya #Melncluyo  per sensibilitzar sobre el VIH i contra la discriminació d’aquestes persones.

 

Les persones amb VIH, envelleixen

Joaquim Roqueta, president de l’Associació Gais Positius, defineix el VIH, “com el seu company de viatge” i apunta l’envelliment de les persones amb VIH. Hi ha persones que des de fa 30 anys estan envellint amb el VIH i això és una realitat. “No és el mateix parlar de persones que envelleixen amb VIH que de persones grans que s’infecten de VIH”. Roqueta també remarca la manca de periodistes especialitzats en salut i de la importància d’usar el llenguatge amb els termes apropiats quan es refereixen a persones amb VIH per millorar l’estigma i la discriminació.

 

Documentals dactivistes de lluita contra el sida

A les Jornades ParlemdeVIH? es presenta també el projecte documental “Tomás Fábregas. No border” (link? No el trobo), per Domingo Díaz de social Docs, en què es descriu la vida  de Tomàs Fábregas, un activista gallec de la lluita contra el sida i pels drets del col·lectiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals).

 

La informació no és suficient

A la sessió final, a la ponència “Comunicant tabús; campanyes sobre VIH/SIDAEulàlia Mata i Miralles de Sida Studi presenta campanyes publicitàries del VIH des del 1981 analitzant els reptes comunicatius assolits. En l’última dècada és quan mèdicament hi ha més avanços: al 2008 apareix TARGA com a preventiu, al 2012 hi ha la primera cura descrita d’un pacient de Berlin, al 2014 la unanimitat  per l’Acord Nacional contra l’estigma i al 2018 s’apodera el concepte d’indetectable igual a intransmissible. Eulàlia Mata com a conclusions afirma que “després de més de 30 anys comunicant el mateix s’ha avançat en la prevenció però no s’han reforçat els drets de les persones amb VIH. La informació és necessària però no suficient”. “L’experta de Sida Studi reclama que “les campanyes publicitàries s’han d’acompanyar d’educació sexual”.

 

Recursos extrets de http://www.sidastudi.org/es/catalogo

 

 

Més periodisme especialitzat

José Luis Terrón, director d’SCOMLab Comunicació i Salut InCom-UAB tanca les Jornades molt satisfet de la participació reivindicant un periodisme especialitzat en salut amb una nova fornada de periodistes formats per tal de garantir una informació rigorosa, ètica i contrastada. A la vegada que els periodistes i la comunitat VIH dialoguin i treballin plegats des del coneixement. Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat per acabar amb l’estigma i la discriminació de les persones VIH.

 

El VIH, al cinema

Les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut #ParlemdeVIH? acaben a l’Institut d’Estudis Catalans amb la projecció de la pel·lícula: Lilyana (2017), dirigida per Amanda i Aaron Koop en el marc de FICAB (Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona), una barreja d’animació i documental, que neix de la imaginació de cinc nens orfes a causa del VIH a Swazilàndia. La història s’emmarca en un entorn d’adults amb comportament arriscat, incloent-hi l’alcohol i el consum de tabac, l’abús i la violència infantil a mans dels lladres, la mort dels pares, les armes, els problemes infantils i l’impacte del VIH i la Sida.

 

 

 

Enllaços relacionats:

http://comunicacioisalut.cat/es/castellano-algunas-conclusiones-tras-celebrar-las-jornadas-internacionales-comunicacion-y-salud-hablamosdevih/

Jornada 21/11/2018

Jornada 22/11/2018

 

 

 

 

La cantas y quizá no sepas de qué trata la letra (Rozalén: ‘Comiéndote a besos’, 2013 )

Fuente: El Pais

“Y un buen día te atreviste a confesarme que tenías tanto miedo a que yo supiera de tu realidad./ Y no comprendes que no es tu signo positivo el que invierte en conflictivo las cosas del querer”, canta María Rozalén en Comiéndote a besos. Es el tema con más calado de su exitoso disco de debut, en el que dice en otra estrofa: “Y es tu sexo, no tu sangre, el que se adentra protegido entre los huecos más oscuros de mi intimidad./ Y no comprendes que es tu risa, no tu sangre, quien contagia de alegría las esquinas, los rincones de mi vida”.

Una canción de amor declaradísimo para un destinatario en una situación muy concreta, tal y como la autora explicó a Sevilla Solidaria: “Me puse en la piel de una chica enamorada de un chico con VIH a día de hoy y con mi manera de ser pasional y de querer. Al menos si hace preguntarse a la gente: ‘¿y si esto me pasara a mí?’; yo creo que con eso se puede despertar conciencias”.