Navega per l'etiqueta

jornadas

Crònica: #ParlemdeVIH? III Jornades Internacionals Comunicació i Salut

Font: OCC

El VIH encara és un estigma social. Els mitjans de comunicació, com a eina de promoció i difusió de la salut, tenen una responsabilitat per acabar amb aquest estigma i la discriminació de les persones amb VIH.

Les noves tecnologies afavoreixen l’accés a continguts poc rigorosos sobre la malaltia. Es necessita periodistes especialitzats amb salut per divulgar notícies medico-sanitàries i garantir una informació contrastada així com estudis científics que valorin com es tracta el VIH en els mitjans de comunicació. Aquestes són algunes de les conclusions de les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut #ParlemdeVIH?, el 21 i 22 de novembre de 2018 a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona. La Jornada, organitzada per SCOMLab Comunicació i Salut InCom-UAB, ha comptat amb la presència d’institucions estatals i autonòmiques responsables en l’àrea de la salut i d’organitzacions relacionades amb el VIH així com equips investigadors de comunicació i periodistes. El certamen internacional va ser un èxit de participació i d’assistència. Les xifres parlen per si soles: més de 100 inscrits, 37 comunicacions d’Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Espanya i Mèxic, 25 ponents convidats i més de 12 institucions implicades, públiques i privades.

 

Més investigació sobre el tractament de la informació de VIH

El director de SCOMLab Comunicació i Salut InCom-UAB, José Luis Terrón a la inauguració de les Jornades apunta “la inexistència d’informes genèrics que valorin si es parla de VIH als mitjans de comunicació i com es tracta aquesta informació mèdica”. Terrón creu necessari parlar-ne i donar-li importància i relleu aquest problema social. En aquesta línia Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB, assenyala que “la situació de la investigació és complicada” i apunta que des de l’àmbit de la comunicació s’investiga menys que anys anteriors en la construcció mediàtica del VIH i en reclama més presència.

 

 

El VIH és també cosa de dones

La investigadora, comunicadora científica i professora de la Universitat Complutense de Madrid, Débora Álvarez, a la sessió d’obertura “Un enfoc del VIH des de l’epidemiologia social. El VIH també és cosa de dones”, constata que “cada dia hi ha 10 noves transmissions de VIH a l’Estat Espanyol” i “que les dones són més vulnerables al VIH biològicament”. “Les dones, i sobretot a l’adolescència, estan exposades a un risc d’infecció per VIH superior al dels homes  i a més tenen dependència econòmica dels homes, subordinació en les relacions de parella i més vulnerabilitat a la violència així com menys capacitat per negociar l’ús del preservatiu o per rebutjar les relacions sexuals insegures”. La investigadora apunta amb dades del 2016 el perfil de les persones infectades per VIH: 3.353 nous casos de diagnòstic, el 84% van ser homes i la mitjana d’edat, 36 anys. Com a reptes en Salut Pública per prevenir i controlar el VIH apunta “prevenir noves infeccions, polítiques i intervencions de prevencions, estratègies de cribratge, estratègies de la vinculació i retenció en els serveis d’atenció a les PPV, persones que conviuen amb el VIH” i conclou que “és un virus molt complex socialment”.

 

Leficàcia de la PrEP, com a mesura preventiva

En la primera taula “Pràctiques i noves Pràctiques moderada per Leonardo Moggia, comunicòleg, investigador acadèmic i autor de la comunicació sobre Salut i VIH/Sida: una revisió sistemàtica, afirma que “encara hi ha molta desinformació, discriminació laboral i estigma social de les persones amb VIH”. Ferran Pujol, director de BCN Checkpoint, sota el títol la profilaxis preexposició (PrEP): Una oportunitat única per reduir la incidència del VIHaborda els reptes de la implementació de la PrEP i constata la terminologia estigmatitzant i obstacularitzadora que s’usa en els mitjans de la comunicació i lamenta que encara es presenti la PrEP com un fàrmac maligne. Pujol constata que el consum de la pastilla preventiva del VIH té una alta eficàcia i reclama la detecció precoç com a eina per fer front al VIH. El director de BCN Checkpoint, centre dedicat a reduir la incidència del VIH en el col·lectiu gai a Barcelona, es mostra optimista en l’aprovació de la pastilla que redueix el risc de contagi en els propers mesos.

 

 

Els prejudicis socials de la pràctica del Chemsex

Per la seva banda, Percy Fernández Davila d’Stop Sida presenta la “influència dels mitjans de comunicació sobre la salut pública en labordatge del Chemsexi constata que les notícies han portat a la construcció social del Chemsex en l’imaginari popular i professional. La publicació de notícies en diaris del Chemsex ha generat prejudicis amb titulars com que la pràctica del Chemsex es declari problema de salut pública. Fernández Dávila afirma que “l’atenció del Chemsex en l’agenda de la salut píblica està influenciada pels mitjans de comunicació”. Proposa obrir i implementar serveis d’atenció dirigits a usuaris amb consum problemàtic, formar als professionals d’aquests serveis socio-sanitaris i apostar per un enfoc no prevencionista. “Els homes amb consum problemàtic són només una part petita dels homes que practiquen Chemsex” i alerta que “les necessitats de la majoria no són ateses”. Com a conclusions , Percy Fernández d’Stop Sida, afirma que “el Chemsex és un dels principals aspectes psico-socials relacionats amb la infecció de VIH, la salut mental i el benestar de molts homes gais”. Per Fernández “ el fenomen del ChemSex no està ben entès a Europa ni a l’Estat Espanyol” i que “els malentesos i confusions generen accions que no corresponen a l’exercici d’una bona praxi en l’abordatge de la salut pública”. Des de Stop Sida reclamen “de forma urgent i necessària que s’inclogui la perspectiva de la pròpia població que practica ChemSex en la investigació i en les intervencions relacionades amb la cura de la salut”.

Per acabar, Aldana Menéndez de l’Associació Bienestar y Desarrollo – ABD ha presentat des de l’àrea de salut sexual i VIH el catàleg del tallers SEXus: el placer es la estrella de la noche, acompanyant a persones vulnerables.

 

 

Les APPs en la prevenció del VIH

En la segona taula de la Jornada #ParlemdeVIH?, APPs i estils de vida, moderada pel professor de la Universitat Pompeu Fabra Miguel Ángel-Mayer, s’evidencia que a través de la tecnologia i les xarxes socials es pot difondre informació de qualitat i la importància de les APPs en la prevenció del VIH . Experiències d’èxit en són una prova.  Reyes Velasco d’Apoyo Positivo, parla de la prevenció del VIH i la salut sexual en l’entorn 2.0 i afirma que a través de l’app i les xarxes “venem salut sexual i informació per lluitar contra els estigmes socials”. Per Velasco, “la prevenció és la única manera de parar el VIH ja sigui a través de la PrEP, que considera un dret o donant informació sobre consum de drogues en aquests pacients per minimitzar riscos”. “El VIH no ve sol”, remarca i conclou que “hi ha una manca d’educació sexual”. “A través de les aplicacions podem donar pautes i recomanacions per què es facin l’analítica o ajudar-los en què l’adherència al tractament sigui més efectiva”, diu Velasco.

 

Les APPs, acceptades per la població jove amb VIH

Elia Díez, cap de programes i intervencions preventives de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presenta la prevenció del VIH i ITS mitjançant apps a Barcelona amb l’objectiu de reduir les infeccions i constata que els nous casos de VIH tenen un diagnòstic tardà, augmenten les pràctiques de risc i es denota el consum de substàncies. Díez refereix l’ampli ús de xarxes socials i aplicacions per trobades sexuals i socials així com les consultes d’apps en prevenció i control i l’elevada acceptació entre els usuaris. Díez com a conclusions de l’estudi constata que “hi ha una elevada acceptabilitat, una intervenció factible i molt eficient, contacta amb poblacions joves de 32 anys de mitjana amb pràctiques de risc, consum de drogues i baixa freqüència de realització de proves i s’estén a dones i homes de població heterosexual”.

 

Les APPs són segures?

Josuè Sallent, president de la Fundació TIC Salut Social, constata que al món hi ha més de 325.000 apps de salut i socials: un 68% són gratuïtes i un 32% de pagament i es dirigeixen sobretot a pacients, un 53,7%. Com dada apunta que durant el 2017 hi van haver 3.7 mil milions de descàrregues d’apps i que un 12% dels proveïdors de salut de Catalunya disposen d’apps de salut que ofereixen serveis com la geolocalització del centre, la gestió de visites o la consulta real del temps d’espera. Sallent també va apuntar que el segell de l’acreditació aporta rigor a les apps i va assenyalar la importància de la preservació de les dades.

 

 

Com sinforma sobre VIH?

A les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut #ParlemVIH?, la investigadora, comunicadora científica y professora de la Universitat Complutense de Madrid, Débora Álvarez com a moderadora de la tercera taula “Comunicació i campanyes de prevenció” es qüestiona: Què s’informa i com s’informa sobre VIH? Álvarez constata que “en un context de crisis econòmica general i de mitjans, davant el predomini d’informació científica i aspectes sensacionalistes, l’auge de les xarxes socials i el repte de les organitzacions d’informar a través de les TIC,  continuem a la mateixa línia. La part clínica és la que ocupa la informació, no s’aborda el tema de l’estigma i la discriminació. No existeix perspectiva de gènere en la informació i les persones amb VIH poques vegades són font d’informació especialitzada”.

 

Amb les campanyes de prevenció, volem modificar comportaments

Manuel Piñeiro d’Anis Salud, constata que amb la informació “aspirem el màxim, a modificar conductes i comportaments, però és difícil”. Les campanyes de prevenció alfabetitzen, augmenten la demanda de proves i que els pacients se sentin més informats però poques que es modifiquin conductes. 9 de cada 10 persones se senten més informades però només un 10% modifica la seva conducta. Piñeiro apunta que “de les notícies de VIH se’n parla però no tenen càrrega informativa i són planes si s’analitzen a fons”. Adverteix que “s’han de superar les inèrcies informatives que venen donades per les rutines”. Conclou que “tots aspirem a que les nostres campanyes amb les nostres plataformes siguin compartides per xarxes i grups de Whatsapp i siguin viscudes”. I conclou dient que “un youtuber és un mitjà de comunicació a diferència d’influencer que és un contingut en si mateix ”.

 

 

Reivindicació de leducació sexual des de les escoles

Per la seva part, Ubaldo Cuesta de l’Universidad Complutense de Madrid referint-se als aspectes psicosocials de la comunicació VIH coincideix en què canviar conductes és difícil. “Si les campanyes de comunicació, si es fan bé i es mantenen amb el temps, són eficaces”. En comunicació destaca que és fonamental la planificació estratègica prèvia per conèixer el “inside” del consumidor. Així mateix destaca que el periodisme informatiu especialitzat amb fonts rigoroses i serioses influeix molt. Als joves les notícies els hi arriben a través de Facebook, d’Instagram, de Twitter, de YouTube.  Cuesta reclama “una educació per la salut des de nens a l’escoles i una educació per la salut a través de les xarxes socials. Els joves consumeixen ficció i és el que persuadeix. Això té molt impacte en aquest públic. El món està canviant la naturalesa de les persones. Vivim mons virtuals. Un jove pot 5 o 6 hores diàries en xarxes socials”.  Per  acabar, descriu com incideix aquest canvi social en les relacions sexuals i en les relacions sense protecció arriscades.

 

La informació, la millor vacuna contra la discriminació laboral de les persones amb VIH

I per acabar la tercera taula, Belinda Hernández, periodista i responsable de la campanya #YoTrabajoPositivo descriu el paper de les ONG del VIH davant el repte de comunicar en clau 2.0. Hernández recorda que “és una infecció que aviat complirà 40 anys dins dels mitjans” i afirma que “la millor vacuna contra la discriminació laboral de les persones amb el VIH és la informació”. Hernández constata que “és una infecció estigmatitzant i que provoca discriminació” i analitza qui, com i de què es parla actualment sobre el VIH en els mitjans generalistes i les xarxes socials. El VIH té un llenguatge complicat i encara hi ha molta confusió: VIH i Sida no és el mateix. Així també reivindica la invisibilitat de les dones amb VIH. I adverteix que les xarxes socials creen globus d’informació. Acaba la seva intervenció amb un cas real de la campanya #YoTrabajoPositivo, en la que una persona afectada, José Fley reclama la visibilitat i la normalització del VIH.

 

 

La sexualitat de les dones amb VIH

En el transcurs de les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut es va projectar el vídeo Mujeres vihviendo la sexualidad, a càrrec de Marta Villar, sexòloga feminista i Mar Linares de Stop Sida, una de les protagonistes del vídeo, en el que es tracta la vivència de la sexualitat de les dones amb VIH d’una manera íntima.

 

Per la comunitat gitana, el VIH ve de fora i entra a dins

En l’última taula, Visibilitzant els invisibilitzatsel moderador Daniel Catalán, professor de l’Universidad Carlos III de Madrid reclama la visibilització dels afectats. “Hi ha molts avanços mèdics però no tants en el terreny de l’estigmatització”, diu.

L’antropòloga Rosario Otegui, de l’Universidad Complutense Madrid, descriu una investigació sobre el VIH-SIDA feta en el marc de la comunitat gitana espanyola, el primer grup ètnic espanyol reconegut de ple dret. “El VIH-Sida no és una malaltia de gitanos”, apunta. Afegeix que “ la percepció del sida pels gitanos és que ve de fora i entra a dins” i les dues vies més habituals d’infecció són les pràctiques sexuals de risc i compartint xeringues. Aquesta comunitat té la concepció que el VIH és un virus, un “bitxo”. Otegui contextualitza que la cultura gitana és patriarcal i en conseqüència, l’home gitano jove infectat del VIH no prenia precaucions amb els seus familiars. L’antropòloga lamenta que per falta de precaució moltes dones es van infectar i morir.

 

Reclamen bones pràctiques professionals i l’ús del llenguatge apropiat

Mercè Meroño, presidenta de la Fundació Àmbit Prevenció, parla de la importància de donar veu en positiu als afectats i de la funció social dels mitjans de comunicació per erradicar situacions de desigualtat. Meroño constata que la comunicació ha millorat i recalca que el llenguatge que usen els periodistes és important: “som persones, no casos”. Reclama disposar d’un glossari per referir-se correctament als termes relacionats a l’VIH, bones pràctiques professionals i evidencia la manca de periodistes especialitzats. Per acabar, reivindica elaborar continguts i fotos que no potenciïn els estereotips.

 

Projectes per millorar la visibilitat de les persones amb VIH

En aquesta línia, la periodista i responsable de comunicació del Comitè Antisida de ValènciaPilar Devesa explica que treballen “per convertir la vulnerabilitat en una oportunitat”. Descriu el projecte transmèdia comunicatiu Historias de Vihda, per millorar la visibilitat de les persones amb VIH amb el propòsit generar contingut documental actualitzat, integrador i positiu i el Vihsibles Festival, un esdeveniment lúdic que pretén trencar l’estigma del VIH a través de la cultura. Devesa anuncia el llançament de la nova campanya #Melncluyo  per sensibilitzar sobre el VIH i contra la discriminació d’aquestes persones.

 

Les persones amb VIH, envelleixen

Joaquim Roqueta, president de l’Associació Gais Positius, defineix el VIH, “com el seu company de viatge” i apunta l’envelliment de les persones amb VIH. Hi ha persones que des de fa 30 anys estan envellint amb el VIH i això és una realitat. “No és el mateix parlar de persones que envelleixen amb VIH que de persones grans que s’infecten de VIH”. Roqueta també remarca la manca de periodistes especialitzats en salut i de la importància d’usar el llenguatge amb els termes apropiats quan es refereixen a persones amb VIH per millorar l’estigma i la discriminació.

 

Documentals dactivistes de lluita contra el sida

A les Jornades ParlemdeVIH? es presenta també el projecte documental “Tomás Fábregas. No border” (link? No el trobo), per Domingo Díaz de social Docs, en què es descriu la vida  de Tomàs Fábregas, un activista gallec de la lluita contra el sida i pels drets del col·lectiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals).

 

La informació no és suficient

A la sessió final, a la ponència “Comunicant tabús; campanyes sobre VIH/SIDAEulàlia Mata i Miralles de Sida Studi presenta campanyes publicitàries del VIH des del 1981 analitzant els reptes comunicatius assolits. En l’última dècada és quan mèdicament hi ha més avanços: al 2008 apareix TARGA com a preventiu, al 2012 hi ha la primera cura descrita d’un pacient de Berlin, al 2014 la unanimitat  per l’Acord Nacional contra l’estigma i al 2018 s’apodera el concepte d’indetectable igual a intransmissible. Eulàlia Mata com a conclusions afirma que “després de més de 30 anys comunicant el mateix s’ha avançat en la prevenció però no s’han reforçat els drets de les persones amb VIH. La informació és necessària però no suficient”. “L’experta de Sida Studi reclama que “les campanyes publicitàries s’han d’acompanyar d’educació sexual”.

 

Recursos extrets de http://www.sidastudi.org/es/catalogo

 

 

Més periodisme especialitzat

José Luis Terrón, director d’SCOMLab Comunicació i Salut InCom-UAB tanca les Jornades molt satisfet de la participació reivindicant un periodisme especialitzat en salut amb una nova fornada de periodistes formats per tal de garantir una informació rigorosa, ètica i contrastada. A la vegada que els periodistes i la comunitat VIH dialoguin i treballin plegats des del coneixement. Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat per acabar amb l’estigma i la discriminació de les persones VIH.

 

El VIH, al cinema

Les III Jornades Internacionals Comunicació i Salut #ParlemdeVIH? acaben a l’Institut d’Estudis Catalans amb la projecció de la pel·lícula: Lilyana (2017), dirigida per Amanda i Aaron Koop en el marc de FICAB (Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona), una barreja d’animació i documental, que neix de la imaginació de cinc nens orfes a causa del VIH a Swazilàndia. La història s’emmarca en un entorn d’adults amb comportament arriscat, incloent-hi l’alcohol i el consum de tabac, l’abús i la violència infantil a mans dels lladres, la mort dels pares, les armes, els problemes infantils i l’impacte del VIH i la Sida.

 

 

 

Enllaços relacionats:

http://comunicacioisalut.cat/es/castellano-algunas-conclusiones-tras-celebrar-las-jornadas-internacionales-comunicacion-y-salud-hablamosdevih/

Jornada 21/11/2018

Jornada 22/11/2018

 

 

 

 

Algunas conclusiones tras celebrar las Jornadas Internacionales Comunicación y Salud #hablamosdeVIH?

Transcurridas las III Jornadas Internacionales de Comunicación y Salud #hablamosdeVIH? nos gustaría compartir con vds. algunas de las conclusiones a las que, desde nuestro punto de vista, se llegaron. Evidentemente, cada una de ellas se merecen más que un par de líneas, pero consideramos que son, aún en su enumeración esquemática, inteligibles.
. Hemos dejado de saber qué y, lo que es más importante, cómo se informa del VIH; los estudios que se vinieron haciendo para monitorizar a los medios en esta cuestión son prácticamente inexistentes en la actualidad. Aunque si se dan estudios puntuales sobre algún hecho informativo o enfoque.
. Se tiene la percepción de que, aún escribiéndose mejor que años atrás, se siguen cometiendo numerosos errores formales, de enfoque y de contenido.
. En los países desarrollados el VIH es tanto o más un problema social que uno biomédico. Su cronificación también lo es del estigma y de la discriminación de las personas VIH.
. Los medios de comunicación tienen una responsabilidad para acabar con el estigma y la discriminación de las personas VIH.
. Es necesario, como años atrás, que los periodistas y la comunidad VIH dialoguen y trabajen al unísono, lo que no significa escribir al dictado sino escribir desde el conocimiento.
. Se reivindica la necesidad de un periodismo especializado sobre salud como única forma de asegurar una información correcta en lo formal y ética en sus contenidos.
. Se solicita de las administraciones que realicen o apoyen campañas en relación del VIH, pues en la actualidad, en nuestro país, el peso de las mismas recae en la comunidad VIH.
. Se pone de manifiesto que hay otra manera de hablar del VIH, y que hay que profundizar en los nuevos relatos y trabajar usando las nuevas herramientas tecnológicas. Ejemplo de ellos fueron las documentales transmedia, las APP o las series web de las que se hablaron y presentaron en las Jornadas.
. Pero si en algo hubo coincidencia es que el instrumento esencial para prevenir el VIH es la educación sexual, y que esta debería ser obligatoria desde la escuela.
. Por otro lado, se constató que desde el ámbito de la comunicación se investigaba menos que años atrás sobre la representación y la construcción mediática del VIH.
. Y por último, que cuando desde la academia se habla de comunicación y VIH se hace sobre todo desde el ámbito de la salud y no desde las ciencias sociales.
Recuerden que en el canal Youtube de las Jornadas pueden acceder a todas las comunicaciones y a todas las intervenciones presenciales:https://www.youtube.com/cha…/UCE46p1MZUSIEdk_mNsqfreg/videos

Participa, estés donde estés, en las III Jornadas Comunicación y Salud #hablamosdeVIH? (Barcelona 21 y 22 de nov.)

El día 21 de noviembre daremos inicio a las III Jornadas Comunicación y Salud #hablamosdeVIH? Se trata de la jornada online. A través de un canal Youtube específico, podrás ver las 37 comunicaciones que se presentan en esta edición, que empezará a funcionar a las 00.00 horas (hora española) del día 21: https://www.youtube.com/channel/UCE46p1MZUSIEdk_mNsqfreg

También podrás acceder al canal a través de la página de las jornadas: http://comunicacioisalut.cat/es/estructura/

Los autores de las comunicaciones responderán en directo a tus preguntas y comentarios entre las 16.00 y las 18 hh (horas de España) del día 21, y desde ese día hasta el día 27 en diferido.

El día 22 , a partir de ls 9.30, podrás seguir las intervenciones de  las distintas mesas a través de streaming en una ventana habilitada en la página de las Jornadas o siguiendo un hilo de Twitter @parlemdevih

Sólo faltan 10 días para las III JORNADAS INTERNACIONALES COMUNICACIÓN Y SALUD #HABLAMOSDEVIH?

Fuente: III Jornadas Internacionales Comunicación y Salud

Te recodamos  que se desarrollará de forma online y presencial

A) SESIÓN ONLINE – 21 de noviembre
Esta sesión se desarrollará en la tarde del 21 de noviembre de 2018.
Todas las presentaciones estarán grabadas en vídeo y serán compartidas en el canal de Youtube de la Jornada.El enlace de los vídeos se incluirá en el programa (junto a cada título).
Las personas asistentes podrán realizar preguntas y sugerencias a través de la función «comentarios» de Youtube. Ponentes y autores/es de los trabajos presentados tendrán que estar conectados durante la emisión de su propia ponencia, y también será necesario consultar periódicamente este espacio interactivo hasta el 27 de noviembre del 2018. Descargar listado de propuestas aceptadas

B) SESIÓN PRESENCIAL – 22 de noviembre

Todo la jornada, a excepción de la película, será retransmotida por streaming (los vídeos con las grabaciones estarán disponibles en Youtube tras el encuentro).
A continuación os ofrecemos el programa del día 22, que se desarrollará en la sede del IEC, C. Carme, 47, de Barcelona.

9:30 – 10:00
Presentación jornadas y relatoría de las comunicaciones académicas presentadas

10:00 – 10:30
Sesión apertura: Débora Álvarez
Un enfoque del VIH desde la epidemiología social. El VIH también es cosa de mujeres

10:30 – 11:30
Mesa 1: Prácticas y nuevas prácticas

  • Percy Fernández Davila (Stop Sida):  Influencia de los medios de comunicación sobre la salud pública en el abordaje del ChemSex
  • Ferrán Pujol: La profilaxis preexposición (PrEP): Una oportunidad única para reducir la incidencia del VIH
  • Aldana Menéndez (Asociación Bienestar y Desarrollo -ABD-): SEXus: el placer es la estrella de la noche

11:30 – 12:00
Coffee break

12:00 – 13:00
Mesa 2: APPs y estilos de vida
Moderador: Miguel Ángel Mayer (UPF- PRBB)

  • Reyes Velayos (Apoyo Positivo): La prevención del VIH y la salud sexual en el entorno 2.0
  • Joan Carles March (Escuela de Salud Pública-Granada)
  • Elia Diez (Jefa de Programas e Intervenciones Preventivas de la Agencia de Salud Pública de Barcelona)
  • Josuè Sallent (Presidente Fundación TIC Salud Social)

13:00 – 14:00
Mesa 3: Comunicación y campañas de prevención
Moderadora: Débora Álvarez

  • Emilio de Benito (El Paísy Presidente de ANIS): Del estruendo a la moderación
  • Ubaldo Cuesta (Universidad Complutense de Madrid): Aspectos psicosociales de la comunicación VIH
  • Belinda Hernández (Periodista y responsable de la campaña #YoTrabajoPositivo) / Stop Sida
  • Gemma Tarafa (Comisionada de Salud del Ayuntamiento de Barcelona)

14:00 – 15:15
Pausa comida

15:15 – 15:30
Proyección vídeo: Mujeres vihviendo la sexualidad
Marta Villar (sexóloga feminista) y Mar Linares

15:30 – 16:45
Mesa 4: Visibilizando los invisibilizados
Moderador: Daniel Catalán

  • Rosario Otegui Pascual (Universidad Complutense de Madrid): Hablando de SIDA. Comunidad gitana española y VIH-SIDA
  • Mercè Meroño (Presidenta de la Fundación Ámbito Prevención): Dar voz en positivo
  • Joaquim Roqueta (Gais Positius): VIH, mi compañero de viaje
  • Pilar Devesa (Periodista. Responsable de comunicación del Comité Antisida de València): Del proyecto “Historias de VIHda” a la Red de Personas Inclusivas

16:45 – 17:15
Presentación del proyecto documental ‘Tomás Fábregas. No border’, por Domingo Díaz

17:15 – 17:45
Sesión final. Eulàlia Mata i Miralles (Sida Studi): Comunicando tabúes; campañas sobre VIH/sida

17:45 – 18:00
Cierre Jornadas. José Luis Terrón (SComLab InCom-UAB)

18:00
Proyección película: Liyana

Comunicaciones aprobadas para las III Jornadas Internacionales Comunicación y Salud #hablamosdeVIH?

En el enlace que os ofrecemos abajo podréis ver la comunicaciones que se han aprobado para su desarrollo en las III Jornadas Internacionales Comunicación y Salud #hablamosdeVIH?

En total han sido 37; 25 de ellas se centran en la comunicación y el VIH, y las podríamos incluir en varios contenedores: prevención y campañas y/o educación para la salud; representaciones y construcciones mediáticas; estudios fílmicos. Nos han llegado comunicaciones de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, España y México.

El día 21 estarán disponibles en el canal de Youtube de las Jornadas.

Enlace al listado de las comunicaciones

Editorial RECS: III Jornadas Internacionales Comunicación y Salud: #ParlemdeVIHIII International Conference Communication and Health: #ParlemdeVIH

En el ya clásico Le sida, Jerome Strazzula (1993: 15) escribe que “la epidemia representa algo más que una enfermedad, el sida es un fenómeno mediático: los medios «revelaron» al mundo la existencia de esta patología y también los medios han sido decisivos en la propia historia de la enfermedad”. 25 años más tarde dedicamos las III Jornadas de Comunicación y Salud a reflexionar en torno a la comunicación y el VIH.
A finales del 2005, el Observatorio de Derechos Humanos de Red2002 emprendió el proyecto “Una nueva imagen para el VIH”, que surgió de la necesidad de mejorar la manera en que se ofrecía la información relacionada con el VIH/sida en los medios de comunicación en
España; el ODH encarga al Observatorio de Comunicación y Salud –OCS- (InCom-UAB) un estudio sobre el tratamiento del VIH/sida en los medios de comunicación escritos españoles con la finalidad de elaborar una guía de buenas prácticas dirigida a los periodistas encargados
de redactar piezas sobre el VIH/sida y, de esta forma, contribuir a propiciar un cambio en la imagen que ofrecen los medios sobre el VIH/sida. Este proyecto inicial varió sustancialmente (Terrón, 2013). Por un lado, se alargó en el tiempo (entre 2006 y 2010) y, por otro, dio pie a
una serie de acciones cuyo objetivo fue buscar una mayor complicidad entre los medios de comunicación y las ONG que trabajan en el ámbito del VIH y, así, afianzar la cooperación. Fruto de la experiencia adquirida, el OCS replicó la investigación y sus propósitos en México (Sánchez Maldonado, M.; Terrón, J.L.; Lozano Rendón, J.C, 2016) y República Dominicana (Terrón, 2015).
Tal como apuntó Alejandro Brito (2007:13), “comunicadores e informadores ya no perciben al VIH/sida como noticia, “no estamos ante un tema novedoso”, arguyen. Aparentemente, sobre esa epidemia ya se dijo todo lo que se tenía que decir”. En 2013 apuntábamos que “sólo la construcción de relatos con nuevos enfoques y nuevos datos posibilitaría la permanencia en la agenda de los medios, dado que la noticia que esperan todas las redacciones es la consecución de una vacuna; de ahí que cualquier indicio en este sentido se torne en noticia destacada” (Terrón, 2013: 59); parecía que en Occidente, siguiendo a M. Nicolás y M. Martín, el VIH/sida sería un ‘postproblema’. En 2018, ¿podemos mantener este punto de vista? Sospechamos que no, de ahí la necesidad de relanzar las reflexiones en torno a las relaciones que pueden establecerse entre mediaciones comunicativas y VIH. De ahí la oportunidad de organizar unas jornadas que sirvan como marco de esas reflexiones y como punto de inflexión en nuestro país para, de nuevo, pensar en el rol de la comunicación, de sus mediaciones, cuando
hablamos o tratamos del VIH o del sida.
Las III Jornadas de Comunicación y Salud: #ParlemdeVIH se desarrollarán en Barcelona los días 21 y 22 de noviembre de 2018 en la sede del Institut d’Estudis Catalans y están organizadas por el SCOMLab (Laboratoria de Comunicación y Salud del InCom-UAB). La inscripción es gratuita, y para la realización de las Jornadas coloboran, entre otros, la Societat Catalana de Comunicació, la Revista Española de Comunicación en Salud, La Generalitat de Catalunya o el Ayuntamiento de Barcelona.
El 21 de noviembre se dedicará a la presentación online de comunicaciones, para lo cual se contará con un canal específico de Youtube. Las propuestas podrán presentarse hasta el 20 de septiembre de 2018; todos los resúmenes aceptados se publicarán en formato digital (acceso abierto). Por otro lado, los autores podrán enviar los textos completos para ser publicados en formato de artículo científico en la Revista Española de Comunicación en Salud (RECS), tras haber superado el proceso de evaluación establecido por la publicación. El canal Youtube permanecerá activo más allá de las Jornadas y en él se incorporarán las grabaciones de las mesas que se llevarán a cabo el día 22.
Las propuestas enviadas han de tratar sobre alguno (o algunos) de estos temas:
•Salud Pública
•Promoción de la salud y prevención de enfermedades
•Periodismo y salud en los medios de comunicación
•Campañas de salud
•Comunicación con el usuario-paciente
•Sociedad-salud-bienestar
•Publicidad y salud
•Emergencias y crisis en salud
•Tele-salud, tele-medicina, eHealth y Salud 2.0
•Terapias digitales
•Cine y salud
•Educación y salud
•Investigación en comunicación y salud
Durante el día 22 se desarrollará la sesión presencial,que será retransmitida vía internet. La misma se iniciará con una conferencia en la que se reflexionará sobre el VIH desde una perspectiva de género, a la que le seguirán cuatro mesas redondas:
. Prácticas, para dialogar sobre prácticas de riesgo o de prevención que no suelen tener un espacio relevante en los medios de comunicación (por ejemplo, el chemsex o el PReP).
. APP, para analizarlas en relación al VIH y el sida desde distintas perspectivas: por un lado, como herramientas médica, de empoderamiento o solidaria, pero, por otro, como útil que conforman estilos de vida que pueden repercutir en las prácticas de riesgo, en la privacidad, en la estigmatización y en la prevención.
.Comunicación, y, así, reflexionar sobre cómo tratan los medios de comunicación el VIH/sida, a la vez que evaluar las campañas de prevención.
.También cuentan, con el propósito de dar visibilidad a aquellas personas o colectivos que viven con VIH y de los que no se suelen hablar en los medios de comunicación (mujeres, mayores, latinos, presos,…).
En las cuatro mesas se enfocarán los distintos temas desde las perspectivas de las personas que viven con VIH, los periodistas y los profesionales de la salud. Tras su finalización, y en colaboración con el Barcelona International LGTIB Film Festival, se proyectarán algunas de
las películas de su última edición que tengan como uno de sus argumentos el VIH. Por otro lado, y de manera permanente, el SCOMLab administrará un canal en Filmin que se dedicará en exclusiva a relatos audiovisuales (documentales o de ficción) en los que se trate del VIH o
del sida.
¿Por qué volver a hablar del VIH? ¿Por qué hacerlo desde la perspectiva en la que se enmarcan las Jornadas? Nos gustaría ofrecerles algunos datos, la mayoría de ellos extraídos del informe Vigilancia epidemiológica del VIH y sida en España 2016 (actualizado a 30 de junio de 2017) que elabora el Instituto de Salud Carlos III. En España, con datos de 2016, hay alrededor de 145.000 personas que viven con VIH –de las cuales, unas 32.000 son mujeres-; aproximadamente una de cada cinco personas (18 %) no está diagnosticadas. El 46% de los nuevos diagnósticos se realizó de forma tardía y la tasa de nuevos diagnósticos de VIH es superior a la media de
la UE y de los países de Europa Occidental. Alrededor del 26 % de los infectados tenía menos de 30 años cuando fue diagnosticado y un 16,4 % tenía 50 años o más; y el 33,6 % de los nuevos diagnósticos fue en personas nacidas fuera de España: tras el origen español, el más frecuente fue el latinoamericano (16,6 %). De las personas que tienen sida, el porcentaje de las que se infectaron por relaciones heterosexuales asciende al 36,2 % y el 32 % en hombres que tienen sexo con hombres. Según el Observatorio del Sistema Penal y Derechos Humanos de la
Universidad de Barcelona, el riesgo de tener VIH dentro de una prisión catalana es entre 20 y 28 veces más elevado que fuera. Mientras que en Catalunya el porcentaje de personas que tienen VIH es del 0,27% este porcentaje aumenta hasta el 7,6% en el caso de las personas presas. Las mujeres presas sufren un índice de prevalencia del VIH más alto (11,6%) que los hombres (8,85%). Mientras que la prevalencia del VIH en el total de la población es del 0,4, entre las trabajadoras del sexo asciende al 2%, entre los hombres que tienen sexo con hombres al
11,3 %, un 2,3 % entre los que se inyectan drogas, el 5,4% entre los presos y un 11,3% entre las mujeres trans.
¿Los medios han dejado de hablar del VIH y del sida? Esa es la percepción mayoritaria; por nuestra parte parte (Terrón, J.L; Ramírez, F.; Vialás, S.; Jacobetty, P., 2017) podemos apuntar que algunos diarios –El País y El Mundo- no lo han dejado de hacer. Eso sí, esos mismo diarios
entre junio de 2016 a junio de 2017 dedicaron 22 piezas y 3 a escribir sobre el PEP. Lo que nos da pie a que nos preguntemos, una vez más, si los relatos y los enfoques son los adecuados; quizás debemos olvidarnos un tanto de cuánto se publica y poner nuestra atención en qué y cómo se publica. Siguiendo con el ejemplo que acabamos de exponer, ¿cómo es posible que los medios lo traten de manera tan escasa un tema como el del PReP a pesar de las recomendaciones de la propia OMS para su uso y de que España siga sin implantarlo? ¿Han visto alguna campaña de alguna administración o institución a favor del PReP?
Ejemplos como el anterior, nos muestran que sigue siendo deseable y necesario pensar en el VIH desde la comunicación, que no todo está dicho, ni que todo está bien contando; y que siempre faltan voces que deben de ser escuchadas. De ahí que nos parezcan oportunas unas
Jornadas como estas, a las que están todos vds. invitados.
Referencias Bibliográficas
Brito Lemus, A. (2007). Sida, estigma y discriminación. Guía práctica de manejos de medios, México: Letra S, Salud, Sexualidad, Sida; suplemento de La Jornada.
Sánchez Maldonado, M., Terrón, J.L., & Lozano Rendón, J.C. (2016). Estigmatización y usos léxicos n el tratamiento informativo del VIH/sida en cinco diarios mexicanos de
2013 a 2013, Comunicación y Sociedad, 25, 71-100.
Strazulla, J. (1993). Le Sida, París: La documentation Française.
Terrón, J.L., Ramírez, F., Vialás, S., & Jacobetty, P. (2017). Cómo informan El País y El Mundo sobre la estrategia preventiva PrEP contra las infecciones del VIH,116-117, en VV.AA. El fin de un modelo de política. La Laguna: Cuadernos Artesanos de Comunicación.
Terrón, J.L. (2015). El tratamiento del VIH/sida en los medios impresos de España y de la República Dominicana: el papel de las ONG en la formación de la opnión pública, 209-226, en Reñó, D., Martínez, M., & Campalans, C. (coord.). Medios y opinión pública, Bogotá: Editorial Universidad del Rosario.
Terrón, J.L. (2013). El tratamiento del VIH/sida en los periódicos españoles, investigar para propiciar nuevos relatos periodísticos, Comunicação e Sociedade, 23, 57-68.
José Luis Terrón Blanco
Comité organizador